alfetna

Diccionario histórico de la lengua española (1960-1996)

alfetna, alfechna, alfedna; alfétena. (Del ár. al-fitna.) f. Sedición, revuelta, guerra.
1031 Oviedo (España Sagrada XXXVIII 288): Damus, illam mandationem secundum desuper denuntiat tibi Pinnolo Xemeni & uxori tuae Illonciae [...] propter servitium quod mihi exercuistis, & veritatem dixistis, & contrarius fuistis contra meos inimicos & infideles, et mecum tenuistis mea Alfétena. 1048 Sahagún, León (Vignau Índice docs. Sahag. 1874, 9170): In pace aut in alfétena. a1035 Doc. San Juan de la Peña (Briz, J. Hist. San Juan de la Peña 1620, 378): Non requiram contra tuam partem plus terram nisi istam quam pater meus mihi donat, & supra est scriptum: in quoz non ponam tibi Azaquia, aut Alhodera, qua tibi tuam terram tollam, nec pro pacem, nec pro Alfetna, nec cum Mauros, nec cum Christianos. [En la traducción en romance que a continuación del texto latino hace Briz, J., se lee Alfedna.] 1073 Doc. Aragón (Blancas, G. Arag. Rerum coment. 1588, 123): Et si noluerit se leuare Sanctius Ranimiriz de terra de Almutadyr: statim caualguet Sanctius Rex cum toto suo potere super Sanctio Ranimiriz ad faciendum dammum in sua terra: & inter ambos donent ei alfechna. [Cita esta autoridad, a través de Du Cange, Borao, Dicc. voces Arag. 1859 s/v.]
1926 MNDZPIDAL Orígenes (1950) § 105,3: Entre los arabismos comunes que aparecen en esta época puede verse [...] a d á r a g a , a z e n i a [...], sin contar muchos otros ya olvidados del todo como a l b a r o c , a l f e t n a . 1938 PARDO ASSO Dicc. Arag.: ~: Sedición.

→ 1853 Dicc. Encicl. Gaspar y Roig. [Recoge alfetna, alfechna, alfétena.] 1895 ZEROLO Dicc. Encicl., &: Alfétena.

Tesoro de los diccionarios históricos de la lengua española 2021
Real Academia Española © Todos los derechos reservados

Con el apoyo de Inditex

Sobre el TDHLE

Rueda de palabras

cerrar

Buscador general de la RAE

cerrar

Diccionarios

Dudas rápidas